La Sala Expositiva Melchor Zapata de Benicàssim obri les seues portes amb l’assaig visual d’Eduardo Nave

19/10/2024

Fins al 8 de desembre, la Sala Expositiva Melchor Zapata de Benicàssim acollirà l’obra de l’artista valencià Eduardo Nave sota el títol Will Be Lost in Time. L’exposició és un assaig fotogràfic inspirat en l’univers creat per Philip K. Dick en la seua novel·la Somien els androides amb ovelles elèctriques? En el qual conceptes com a temps i espai fan dubtar del llindar de l’infinit, especialment quan s’enfoquen dos perspectives inicialment antagòniques que acaben per confluir: la d’un ésser humà i la d’un replicant.

L’artista explora eixe paral·lelisme entre els límits del temps i de la vida, exercir el dret a habitar un espai que suspén l’instant a través de la fotografia. Eduardo Nave, és Tècnic Superior en Fotografia per la Escola d’Art i Superior de Disseny de València, va ser membre del col·lectiu NOPHOTO. Els seus projectes personals, que han recorregut bona part d’Espanya, exploren llocs on van ocórrer fets rellevants i com els espais guarden record del que allí va succeir.

Dins de l’aposta del consistori per acostar l’art i la cultura als xiquet i xiquetes de Benicàssim, s’han programat visites comentades a l’exposició d’Eduardo Nave, on la infància benicassuda recorrerà la sala expositiva municipal des d’una presentació adaptada a l’alumnat dels col·legis de la localitat i l’institut. A més, l’exposició podrà ser visitada dijous i divendres, de 17 a 20 hores, dissabtes, d’11 a 14 hores i de 17 a 20 hores i diumenges, d’11 a 14 hores. Hi haurà una sessió oberta al públic en la qual el mateix autor farà la visita comentada el dijous 28 de novembre a les 19 hores, prèvia reserva en el mail cultura@benicassim.org, en la pròpia Casa de la Cultura o el telèfon 964 30 45 65.

Segons l’assaig de la divulgadora fotogràfica, Isabel Hernández Gómez, l’exposició “Will Be Lost in Time es desplaça pels entorns futuristes de Tòquio, escenari ideal per a qüestionar la relació entre l’humà i l’artificial. Tòquio, una de les ciutats tecnològicament més avançades, és un lloc on la modernitat es tracta amb l’ancestral, i on el flux de persones i màquines crea una atmosfera d’anonimat. En estes fotografies el temps sembla suspés, com si el bullici dels carrers i els rostres dels transeünts quedaren atrapats en un estrany bucle que ens obliga a mirar dos vegades. Però darrere d’eixa calma aparent sorgix una pregunta: què ens definix com a humans quan tot el que ens envolta és efímer i reemplaçable?”.

La investigadora conclou que, l’assaig visual d’Eduardo Nave, “és una meditació sobre el que significa ésser humà en una era on el temps sembla escapar de les nostres mans. La seua mirada ens obliga a enfrontar-nos no sols a la fragilitat de la memòria, sinó a la vulnerabilitat de la nostra pròpia existència. Nau ens convida a detindre’ns enmig del flux constant, a observar l’efímer i a reflexionar sobre el que realment deixem #arrere. En eixe instant suspés, entre la captura i la inevitable desaparició, albirem l’essència del que ens definix com a humans, conscients que, al final, tot es perdrà en el temps, però no sense abans haver sigut contemplat”.