Inici

PER TEMES

Monestir del Desert de les Palmes

Orígens de l’orde Carmelita

Cap al 850 a.C. va viure a Israel un profeta de nom Elies el Tesbita. Aquest va convèncer Israel que només hi havia un Déu vertader. Algunes de les seues principals gestes van tindre lloc a la muntanya del Carmel, que va quedar per a la posteritat unit a la seua memòria.

Segons excavacions arqueològiques realitzades recentment a Wadi es-Siah s’ha contrastat l’existència d’ermitans al Carmel des del segle IV d.C. Aquests eren de llengua grega i de ritu bizantí. En el segle XII, alguns cavallers procedents d’Europa, que havien participat en les croades, s’estableixen al mont Carmel, on es consagren a viure en obsequi de Jesucrist, imitant la Mare de Déu.

No se sap com es produeix la fusió entre grecs i llatins, però l’any 1209 el patriarca llatí de Jerusalem, sant Albert, escriu una regla de vida per als ermitans del Carmel, que començaran a dir-se “Germans de la Benaurada Mare de Déu del Mont Carmel”.

Davant de la pressió musulmana, a partir de 1238 tornen a Europa i s’estableixen a Malta, Anglaterra, França, Espanya..., on es transformen en orde mendicant, a l’estil dels Franciscans i Dominics, que van sorgir per aquells anys. Els convents es multipliquen i es comencen a escriure les pàgines d’una llarga i gloriosa història que continua fins als nostres dies.

Més informació: http://www.desiertodelaspalmas.com/historia.html

El monestir antic

El primitiu monestir del Desert es troba en un pla entre barrancs, a uns 500 metres de l’actual. La seua construcció va tindre lloc entre els anys 1697 i 1733. El recinte tenia capacitat per a albergar 24 religiosos en les seues diferents dependències, entre les quals un peculiar claustre, aljubs, un hostatgeria i un palau episcopal, les restes del qual encara avui es poden apreciar.

En 1783 una sèrie de pluges torrencials i moviments de terra van perjudicar seriosament l’estructura de l’edifici, i els Carmelites Descalços es van veure obligats a abandonar-ho i a buscar una ubicació més segura.

Avui, en contemplar les ruïnes, el visitant pot disfrutar d’un dels llocs més encantadors i poètics del Desert de les Palmes. Amb el Mediterrani com a fons, aquestes empremtes del passat descobreixen una estampa de serena bellesa que convida a rememorar la senzillesa i la santedat viscudes allà quotidianament durant un segle.

Més informació: http://www.desiertodelaspalmas.com/historia.html

Monestir actual

Després de l’abandó de les antigues dependències es va començar l’edificació del nou monestir on avui es troba. La seua construcció va tindre lloc entre els anys 1784 i 1791.

El monestir, de sòbria i elegant presència, segueix en la seua estructura les indicacions marcades per la Regla dels Carmelites i per santa Teresa de Jesús: distribueix les distintes dependències conventuals entorn de l’església, que n'ocupa el centre, tant físic com vital. Al voltant del temple es troben les habitacions i espais comuns, tant de la comunitat religiosa com del centre d’espiritualitat.

Rodejat d’horts de tarongers i jardins, protegit per la muntanya del Bartolo, integrat en un entorn natural extraordinari i dominant la vall que descendeix fins a Benicàssim, el Desert es converteix en un mirador privilegiat per a tot aquell que desitge trobar un ambient de pau i bellesa.

Més informació: http://www.desiertodelaspalmas.com/historia.html

L’església

El temple conventual s’ubica al centre mateix del convent, rodejat per les distintes dependències en què es desplega la vida dels religiosos. Aquesta distribució segueix una intuïció de la fundadora del Carmel Descalç, santa Teresa de Jesús, que explica l’estructura de la nostra ànima “com un castell tot de diamant, en què hi ha molts domicilis entorn de la principal, que es troba al centre de totes i és on passen les coses de molt de secret entre Déu i l’ànima, perquè és el domicili de Déu”. Una marcada simplicitat d’estil classicista, i una tremenda funcionalitat caracteritzen el to en aquesta construcció.

La planta de creu llatina és profundament simbòlica, perquè en la capçalera es troba el sagrari amb la reserva del Santíssim Sagrament, indicant que Crist és el nostre cap. Els fidels es col·loquen tots dins de la creu, per a significar que cada un de nosaltres és un membre del cos de Crist.

Es cobreix per voltes de canó que conflueixen al creuer, on s’alça una cúpula de mitja esfera sobre petxines. La cúpula simbolitza el cel, que descendeix sobre la terra en la casa de Déu. La decoració, en estuc, està concebuda a la manera clàssica, amb una ordenació de pilastres davall un entaulament que recorre tot l’edifici. Els àngels que decoren les cornises i els sants de les capelletes ens recorden que l’església del cel (àngels i sants) s’uneix a la de la terra durant la celebració del culte.

Presideix la capçalera un retaule neoclàssic que representa la Transverberació, experiència mística de santa Teresa en què va sentir com un àngel li travessava el cor amb un dard, i a la qual està dedicat el monestir. Completen el programa decoratiu les emblemàtiques figures de la Mare de Déu del Carme, sant Josep, sant Elies i sant Joan de la Creu, en les capelletes del creuer, i les pintures en les petxines, sobre la vida de Teresa de Jesús.

Als peus de l’església es troba una capella-panteó que alberga les restes de 35 frares de la província de Carmelites Descalços d’Aragó València, víctimes de la persecució religiosa en 1936. Molts d’ells van ser habitants del Desert de les Palmes en algun moment de la seua vida. La causa de la seua canonització està en una fase molt avançada i prompte gaudiran de l’honor dels altars.

Horaris de visites de l’església:

Matins: 10 a 13 h

Vesprades: 16 a 19 h (julio i agost fins a les 20 h)

Més informació: http://www.desiertodelaspalmas.com/monasterio_hoy.html

Museu

Una de les característiques que distingeixen el Desert de les Palmes és l’enorme esforç i voluntat per conservar i donar a conéixer la seua gran riquesa patrimonial i cultural. Això queda de manifest en un gran nombre d’iniciatives, entre les quals destaca la creació del seu museu.

En 1971 es van inaugurar dues sales a manera de depòsit, en què s’exposaven les obres més significatives del convent. L’acollida va ser tan favorable que va moure els religiosos a dur a terme un projecte de més envergadura, per a la qual cosa es van arreplegar peces d’especial valor artístic repartides per diferents convents de l’orde. La província de Carmelites Descalços d’Aragó i València continua tenint, juntament amb els convents, la propietat de les obres. En els darrers anys s’ha vist incrementat el procés d’incorporació d’obres, així com la restauració de les que ho necessiten.

Avui en dia disposa d’una col·lecció vertaderament singular tant per la quantitat com per la qualitat. Les obres que atresora comprenen un ampli arc de procedències, tant en l’espai com en el temps. Podem admirar tota mena de peces: ceràmica, pintura, escultura, orfebreria, brodats, gravats... procedents de distints racons d’Espanya, França, Itàlia, Alemanya, els Països Baixos, Rússia, Grècia, Israel, el Líban, Mèxic, les Filipines, etc.

Un testimoni únic de l’art que el visitant pot disfrutar és el retaule ceràmic del segle XVIII amb l’Oració del Carmelita, possiblement una de les peces més grans eixides de la Reial Fàbrica del Comte d’Aranda a l’Alcora. Altres obres testimonien importants fets vinculats a l’orde.

Entre els fons compta igualment amb una important col·lecció d’icones russes que conviden a conéixer un codi artístic i espiritual poc usual a Occident.

Els llenguatges propis de la plàstica i l’espiritualitat medievals es recullen en algunes mostres de gran bellesa.

Tot aquest conjunt es mostra al costat d'obres dels més destacats mestres de la pintura i l’escultura. Joan de Joans, Ribera, Salzillo, Gregorio Fernández, José i Ignacio Vergara, Viladomat, Vicente López, Maella o Mengs són només algunes mostres de l’interessant i sorprenent recorregut per l’art que el museu atresora.

Horaris de visita del museu:

Diumenges al matí.

Grups: Concerteu visita en el número de telèfon 964 30 09 50.

Més informació: http://www.desiertodelaspalmas.com/monasterio_hoy.html





CENTRE D’ESPIRITUALITAT DE SANTA TERESA

Disposa de sales de conferències, capelles, menjadors i 42 habitacions dobles. Per a realitzar trobades i convivències.



CENTRE D’ORACIÓ

El centre rep tot aquell que desitge una forta experiència d’oració silenciosa. Té precioses vistes de Benicàssim i el mar.



Més informació: http://www.desiertodelaspalmas.com/monasterio_hoy.html

Localización: