Inici ģ Medi Ambient ģ Processionària del pi

PER TEMES

 

Procesionària del pi


 

El cicle biològic natural de la coneguda eruga o cuc de la procesionària (Thaumetopoea pityocampa), els bolsons dels quals destaquen entre les branques tendres de pins i cedres, ocurrix entre febrer i abril, podent adelantar-se degut a tempratures elevades d'hiverns suaus, como ara està ocorrent en els últims anys a la nostra localitat.

Malgrat la mala fama que tenen aquestes eruges,  degut a l'exfoliació dels arbres que habiten i a la seua condició urticant a partir de cert estadi dels seu creicement, resulta que no és en absolut una plaga forestal, sino una espècie molt beneficiosa medioambiental, ja que la seua presència nitrogena el sol i el nutrix, compensant l'acidesa que desprén el pi i que impedix el creicement de vegetació al voltant de la base de l'arbre.

Aquesta eruga no mata l'arbolat, com s'ha considerat a vegades per desconeixement, ja que les acícules que ingerix, de difícil descomposició sense l'existència del cuc, rebroten sense problema en benefici del congunt.

Respecte al seu estadi urticant, per a evitar les reaccions és suficient amb no tocar l'eruga durant el seu breu descens al sol per a enterrar-se i realitzar la seua metamorfosi en papallona, tenint especial cura amb els xiquets i les xiquetes i els animals domèstics, evitant el contacte directe. Les processons de descens per a enterrar-se i cristalitzar només durant 15 o 20 dies, solen ser simultànies i ocorren generalment entre febrer i abril.

No obstant això, al tindre una conseüència de salut pública prioritària en zones urbanes, existixen uns trataments terapèutics que eviten la proliferació de l'espècie i que es poden consultar en els documents accesibles adjunts en aquesta mateixa pàgina.